Finalment aquesta setmana ha arribat el moment de veremar. Possiblement hagi estat un xic abans del que hauríem volgut, doncs el raïm encara demanava uns dies mes de maduració al cep. Un fet inesperat ens ha fet avançar la collita d’aquest any: els porcs senglars. Els darrers dies havíem detectat la presència nocturna d’aquests visitants que venien a alimentar-se amb els nostres raïms.
Després de constatar que no era un fet aïllat d’una sola nit i que havien agafat l’hàbit de venir a menjar cada dia, vam decidir que no podíem esperar més a veremar perquè sinó ens quedaríem sense collita.
Així doncs vam decidir passar a l’acció i iniciar la verema. La recol·lecció manual del raïm va ser més lenta del que ens havíem pensat, doncs la collita va ser molt més bona del que tots esperàvem. De totes maneres, amb l’ajuda de tota la família i l’emoció per ser la primera collita van fer passar la jornada de forma més entretinguda i agradable.
I un cop recollit tot el raïm vam entrar-lo al celler per derrapar-lo i xafar-lo i poder iniciar el procés de fermentació.


