Tot i que l’hivern ja queda enrrera els ceps es continuen mostrant completament nus. Amb les primeres escalfors de la primavera, entre la poda i el renaixement de la vinya, té lloc una etapa especialment curiosa, coneguda com “quan la vinya plora». El cep “plora” pels extrems de les branques on s’ha podat amb la finalitat de tancar les ferides que la poda li ha provocat. Veure el degoteig continu de la planta és una de les experiències més singulars de tot el cicle vegetatiu.
Llàgrimes de saba nova empenyen les restes de saba antiga. La vida torna a començar, com l’Àneu, la més petita de la familia, que avui ha estat per primera vegada a la vinya.
