Hem aprofitat un fantàstic dia de sol en ple mes de gener (i amb lluna vella!) per fer la poda dels ceps. La d’avui no era una poda qualsevol ja que avui hem donat la forma als ceps que tindran per sempre més. No ha estat una feina difícil però si que ha estat entretinguda ja que calia estudiar amb deteniment cada cep per no equivocar-se i tallar els serments per allà on no tocava. Un error en un serment mal tallat significa haver-se d’esperar un any mes a que el cep broti de nou per tenir una nova oportunitat de donar-li la forma que nosaltres volem.
La poda és una d’aquelles feines que no es pot fer mecanitzada i és com collir el raïm a mà, és d’aquelles feines en què, com hem dit, estudies cada cep individualment. I a cadascun li dónes una solució a mida. La poda consisteix en tallar la fusta que s’ha generat des de la brotada, les redoltes o sarments, per donar al cep una forma determinada i afavorir així una brotada de qualitat.
És desaconsellable podar quan hi ha una gelada molt intensa o quan hi ha neu sobre els ceps. Encara que a l’hivern la planta està en repòs, les ferides que es fan a la fusta poden ser l’origen d’entrada de malalties.
