Els ceps ja broten. La vida a la vinya torna a començar. L’aparició dels borrons anuncien el tímid naixement de les fulles més matineres i posen en marxa  un nou cicle vegetatiu.

L’augment de la temperatura ara que ja és primavera però també la llum, que es fa més intensa a mesura que passen els dies, són les que determinen que els ceps despertin d’uns mesos de repòs.

Amb la brotada s’inicia el creixament d’una nova vegetació que serà més o menys ràpida d’acord les condicions que precisi cada cep. En el nostre cas, el cavernet sauvignon té una brotada més tardana però en canvi, el creixement de la vegetació serà més ràpida i, en poc temps, s’igualarà amb la del merlot.

Tweet

Tot i que l’hivern ja queda enrrera els ceps es continuen mostrant completament nus. Amb les primeres escalfors de la primavera, entre la poda i el renaixement de la vinya, té lloc una etapa especialment curiosa, coneguda com “quan la vinya plora». El cep “plora” pels extrems de les branques on s’ha podat amb la finalitat de tancar les ferides que la poda li  ha provocat. Veure el degoteig continu de la planta és una de les experiències més singulars de tot el cicle vegetatiu.

Llàgrimes de saba nova empenyen les restes de saba antiga. La vida torna a començar, com l’Àneu, la més petita de la familia, que avui ha estat per primera vegada a la vinya.

Tweet

Hem aprofitat un fantàstic dia de sol en ple mes de gener (i amb lluna vella!) per fer la poda dels ceps. La d’avui no era una poda qualsevol ja que avui hem donat la forma als ceps que tindran per sempre més. No ha estat una feina difícil però si que ha estat entretinguda ja que calia estudiar amb deteniment cada cep per no equivocar-se i tallar els serments per allà on no tocava. Un error en un serment mal tallat significa haver-se d’esperar un any mes a que el cep broti de nou per tenir una nova oportunitat de donar-li la forma que nosaltres volem.

La poda és una d’aquelles feines que no es pot fer mecanitzada i és com collir el raïm a mà, és d’aquelles feines en què, com hem dit, estudies cada cep individualment. I a cadascun li dónes una solució a mida. La poda consisteix en tallar la fusta que s’ha generat des de la brotada, les redoltes o sarments, per donar al cep una forma determinada i afavorir així una brotada de qualitat.

És desaconsellable podar quan hi ha una gelada molt intensa o quan hi ha neu sobre els ceps. Encara que a l’hivern la planta està en repòs, les ferides que es fan a la fusta poden ser l’origen d’entrada de malalties.

Tweet

Finalment la vinya s’ha tenyit de colors de tardor! Les fulles s’han colorejat de vermells, ocres i taronges i contrasten amb l’intens verd dels camps de cereal que de fons van creixent. Mentre l’ordi ja ha iniciat un nou cicle de vida, els ceps es preparen per la fi del seu. La vinya es tenyeix de tardor i espera l’arribada del fred per despullar tots els ceps i prepara-se per la poda per any nou.

Tweet

Un cop feta la verema finalitza l’activitat a la vinya. Fins que no haguem de fer la poda per any nou podem dedicar-nos a d’altres tasques. Per començar hem arranjat l’accés a la vinya i hem construït unes escales «rústiques» integrades a l’entorn que, la veritat sigui dita, ens han quedat la mar de bé!

Tweet

El passat mes de setembre vam fer la nostra primera verema. La collita no va ser molt generosa però val a dir que aquest any ja no esperàvem gran quantitat de quilos de raïm. La vinya és molt jove i la primera verema «de debò» l’esperem per l’any vinent.

La jornada de treball no va ser especialment dura per la ja esmentada poca productivitat d’enguany. Aquest fet es deu primerament perquè la vinya és molt jove, en segon lloc perquè a la primavera vam aclarir molt els bagots amb l’objectiu de que el cep pogués créixer amb força i finalment perquè els ocells, a la recta final de l’estiu, han vingut a fer-se el seu agost alimentant-se a la nostra vinya!

Us deixo amb un recull de fotos de la jornada.

El resultat final…

Com sempre sol passar al final de la jornada, el més gratificant va ser l’esmorzar que vam fer després de la collita. No va ser un esmorzar qualsevol, vam ser fidels al típic esmorzar de verema: pà amb tomàquet, arengades i raïm.

Tweet